Fets:
ROR Operador de Transports SL (ROR) i AT La Espada SL (La Espada) van mantenir relacions comercials. Arran de les mateixes, es va generar un impagament de factures corresponents a diversos serveis de transport realitzats per La Espada. ROR reclamava la compensació d’aquestes factures amb dues factures més (una de transport i una altra de condicionament de mercaderia) que va haver emès a favor seu. La Espada va acceptar la compensació parcial únicament de la factura de transport. A la seu d’arbitratge, ROR va ser condemnada al pagament de 1.435,20 euros a La Espada. ROR, alhora, va sol·licitar la nul·litat del laude arbitral davant el Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó per vulneració de l’ordre públic. Segons ROR, el laude vulnerava l’ordre públic, el dret fonamental de defensa i un procés amb les garanties de l’article 24 CE, en no compensar part dels deutes, que ROR considerava que complien els criteris de l’article 1196 del Codi civil, sol·licitant-ne la correcció i una compensació.
Normativa:
Llei 60/2003, de 23 de desembre, d’arbitratge:
- Article 41. “El laude només podrà ser anul·lat quan la part que sol·licita l’anul·lació al·legui i provi: (…) f) Que el laude és contrari a l’ordre públic.”
- Article 37.4. “El laude sempre ha de ser motivat, llevat que es tracti d’un laude pronunciat en els termes convinguts per les parts d’acord amb l’article anterior ”.
Codi Civil:
- Article 1196: “Perquè sigui procedent la compensació, cal: (…) 4t Que [els dos deutes] siguin líquids i exigibles”.
Sentència:
L’anul·lació del laude va ser desestimada. Segons la Sala, “L’arbitratge, com a mitjà alternatiu de resolució de conflictes, té el seu fonament en el principi de l’autonomia de la voluntat de les parts que accepten per endavant la solució oferta per l’àrbitre a qui han acordat sotmetre’s, decisió que impedeix traslladar l’examen de la controvèrsia al Jutge ni substituir-ne la decisió per la d’aquest, més enllà de la protecció limitada que procura el procediment judicial de nul·litat del laude”. En el present cas, el Tribunal no va apreciar vulneració de l’ordre públic en entendre que les factures compensables no reunien els requisits de l’article 1196 del CC en no poder parlar de deutes líquids i exigibles. Així mateix, va indicar que no podia revisar l’encert o el desencert de la resolució que s’impugnava ja que les parts l’havien sotmès a l’arbitratge i, amb això, van renunciar als recursos ordinaris.
Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó de 21 de novembre de 2024.
Aquesta publicació no constitueix assessorament legal.
