Maquinària Geka SL va demanar a D. reclamant la declaració de conformitat d’una màquina (que la primera va vendre a la segona) amb les especificacions pactades al contracte en compravenda. La màquina es va vendre sota l’Incoterm Ex Works Oiartzun, Espanya, la qual cosa va portar Maquinària Geko SL a ponderar la demanda a Donostia-San Sebastià. D. va qüestionar la competència dels tribunals esmentats en entendre que el lliurament era i havia de realitzar-se a Ankara (Turquia), i no a Espanya, perquè la màquina subministrada havia de posar-se en marxa i funcionament a Ankara, a les instal·lacions de D., i Maquinària Geka SL havia d’instruir el seu personal en l’ús i maneig d’aquella a Ankara.
Normativa aplicable:
Reglament (UE) 1215/2012 de 12 de desembre de 2012 relatiu a la competència judicial, el reconeixement i l’execució de resolucions judicials en matèria civil i mercantil:
• Article 7: Una persona domiciliada en un Estat membre podrà ser demandada en un altre Estat membre: 1) a) en matèria contractual, davant l’òrgan jurisdiccional del lloc on s’hagi complert o s’hagi de complir l’obligació que serveixi de base a la demanda; amb tracte, hagin estat o hagin de ser lliurades les mercaderies.
Sentència:
La Sala considera que, “segons la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 9 de juliol de 2011 (C-87/10, Electrosteel) el lloc de lliurament haurà de determinar-se basant-se en el que disposi el propi contracte“, el mateix que determina que el terme EXW (Ex Work) significa que el venedor compleix amb el lliurament de la mercaderia i la seva posició. va acceptar, i qui va pagar la factura, va ser D., assumint EXWORK Oiartzun, i el veritablement rellevant és -segons la Sala- que la menció d’Oiartzun trasllueix la decisió comuna dels contractants d’atribuir el coneixement de les controvèrsies sorgides en la interpretació i execució del contracte als òrgans de la jurisdicció al partit judicial de Donostia/San Sebastià. “Se satisfà, en fi, amb aquesta constatada voluntat, i amb l’efecte derogatori de la clàusula d’un altre fur (destí final del subministrat), el requisit de la determinabilitat raonable que s’imposa des de la jurisprudència comunitària per dotar d’efectivitat aquestes clàusules submissòries, que són interpretatives del lloc.” En conseqüència, es confirma la competència dels tribunals de la jurisdicció espanyola, excloent-ne la de jurisdicció turca.
Resum Sentència de l’Audiència Provincial de Guipúscoa de 14 de Març de 2025.
Aquest article no constitueix assessorament legal.
