Fets:
Agrobis SL va vendre a Viterra Agrícola Espanya SA dues partides de gira-sol (3.520 kg de la varietat pipa i 9.420 kg de la varietat alt oleic), el preu de les quals va quedar sense determinar al contracte. La mercaderia va ser efectivament lliurada, però la compradora es va negar a pagar el preu que va fixar la venedora mentre no se solucionés una liquidació anterior pendent relativa a un subministrament de blat de moro. En seu judicial, la compradora va al·legar que el contracte era invàlid ja que li faltava l’element essencial del preu, i que aquest no podia fixar-se unilateralment per la venedora.
Normativa:
• Article 1447 Codi civil: “Perquè el preu es tingui per cert n’hi ha prou que ho sigui amb referència a una altra cosa certa, o que es deixi el seu assenyalament a l’arbitri de persona determinada. Si aquesta no pogués o no ho volgués assenyalar, quedarà ineficaç el contracte.”
• Article 1448 Codi Civil: “També es tindrà per cert el preu en la venda de valors, grans, líquids i altres coses fungibles, quan s’assenyali el que la cosa venuda tingués en determinat dia, borsa o mercat, o es fixi una mica més gran o menor que el preu del dia, borsa o mercat, sempre que sigui cert.”
• Article 708.2. Llei d’Enjudiciament Civil: “Si, en els casos de l’apartat anterior, no estiguessin predeterminats alguns elements no essencials del negoci o contracte sobre el qual hagi de recaure la declaració de voluntat, el tribunal, escoltades les parts, els determinarà en la mateixa resolució en què tingui per emesa la declaració, conforme al que sigui usual al mercat o al trànsit jurídic.”
Sentència:
La Sala va donar la raó a la venedora. No cal que el preu estigui fixat quantitativament en el moment de la celebració del contracte; “n’hi ha prou amb que sigui determinable o que es pugui determinar després sense necessitat d’un nou conveni entre les parts, prohibint-se la unilateralitat en la seva fixació o que es pugui deixar a l’arbitri d’un dels contractants…” Al conflicte sobre la determinabilitat del preu s’hi pot posar remei utilitzant “mitjans raonables per a la seva determinació quantitativa que siguin aliens a l’arbitri o unilateralitat de les parts. Sobre això, pot servir com a pauta per a la concreció del preu el “usual al mercat” (art. 708.2 LEC), o el de cotització que tingui en una “Bossa o mercat” a què fa referència l’art. 1448 CC que entre altres coses fungibles esmenta els ‘grans’.” Així les coses, la Sala va concloure que el contracte era vàlid i que la quantificació del preu havia de fer-se segons l’índex de preus de la Llotja Agropecuària de Lleó en la data més propera a la del contracte, sense que això conformés una qüestió nova que no pugui abordar-se en el recurs d’apel·lació.
Sentència de 7 de febrer de 2025 de l’Audiència Provincial de León
