Fets:
L’acció té el seu origen en el sinistre ocorregut quan el propietari de l’embarcació era a la zona de l’illa de Sant Simó pescant al curricà. L’embarcació, de 7,3 metres d’eslora, se’n va anar contra unes roques navegant a escassa velocitat, sentint un cop perquè l’hèlix havia ensopegat contra unes roques. A conseqüència de la col·lisió es van produir danys a l’hèlix i a l’eix d’hèlix. L’embarcació estava assegurada amb Mapfre España, Compañía de Seguros i Reaseguros SA, que va rebutjar donar cobertura al sinistre. Mapfre invocava una clàusula de la pòlissa que exigeix que l’embarcació assegurada tingui els corresponents certificats que autoritzin la seva navegació, d’acord amb la legislació vigent, emesos pels organismes competents, estant aquests al dia quant a la seva renovació es refereix. En el cas que ens ocupa, el certificat de navegabilitat havia caducat per no renovació en termini.
Normativa aplicable:
Reial Decret 1434/1999 de 10 de setembre, pel qual s’estableixen els reconeixements i les inspeccions de les embarcacions d’esbarjo per garantir la seguretat de la Vida Humana a la Mar i es determinen les condicions que han de reunir les entitats col·laboradores d’inspecció:
- Article 3. Les embarcacions d’esbarjo compreses en l’àmbit d’aplicació d’aquest Reial decret estaran sotmeses als reconeixements obligatoris següents (…) B. Reconeixements periòdics. Les embarcacions d’eslora major o igual a 6 metres i menor de 24 metres, registrades a la llista 7a, d’acord amb la normativa vigent sobre registre i abanderament de vaixells, estan subjectes a reconeixements periòdics cada cinc anys com a màxim. Les embarcacions registrades a la llista 6a estan subjectes a la realització dels reconeixements periòdics en el termini establert al paràgraf anterior, sigui quina sigui la seva eslora.
Sentència:
L’acció del propietari de l’embarcació contra Mapfre va ser desestimada perquè es va considerar que la manca de renovació del certificat de navegabilitat, que va ser recollida expressament en el condicionat de la pòlissa d’assegurança, constitueix una causa d’exclusió de cobertura sense necessitat de demostrar una relació causal directa amb el sinistre. En contra de la línia jurisprudencial marcada per la sentència de 10 de març de 2020 del Tribunal Suprem, la Sala interpreta el contingut de la pòlissa sense exigir una relació de causalitat entre la infracció i l’incompliment, “incompliment -diu la Sala- que en si mateix, sense necessitat d’una especial relació de causalitat amb la producció del sinistre, és causa d’exclusió.”
Sentència de l’Audiència Provincial de Pontevedra de 14 de Març de 2025.
Aquesta publicació no constitueix assessorament legal.
