Fets:
Mediterranean Shipping Company MSC SA (en endavant, MSC) i la seva consignatària a Algèria van reclamar danys i perjudicis al carregador o “shipper” Amefruits, S.L., arran de la paralització i destrucció de 22 ton. de llimona transportades en un contenidor frigorífic des de València fins a Alger. Aquest contenidor no va poder ser retirat pel destinatari per un defecte a l’etiquetatge, i perquè, a més, la mercaderia estava deteriorada. El total reclamat era de USD 302.320,90, i consistia en demores, ocupació i despeses a la terminal, la destrucció de la mercaderia, i la pèrdua d’ingressos per la retenció del contenidor a Alger.
Normativa:
Article 6 de la llei de 22 de desembre de 1949 sobre unificació de regles per als coneixements d’embarcament als vaixells mercants (vigent rationae temporis), que estableix la presumpció de responsabilitat del portador pels danys patits per la mercaderia.
Sentència:
Pel que fa al defecte d’etiquetatge, la Sala va considerar que no era imputable a Amefruits, S.L., ja que s’ajustava a la legislació de la Unió Europea sobre l’exportació a tercers països. A més, l’etiquetatge defectuós no va ser determinant pel rebuig de la mercaderia a Alger. La veritable causa del rebuig va ser el deteriorament de la mercaderia que, segons el conjunt de les proves i en contra del que indica el disc de fred, es va produir a conseqüència d’un augment de temperatura durant la càrrega o durant la travessia.
La Sala va resoldre que Amefruits, S.L., no era responsable dels danys causats, i que, tot i que apareixia com a “shipper” en el coneixement d’embarcament i va ser la part contractant del transport, MSC havia d’exigir responsabilitats al destinatari de la mercaderia. Pel que fa a això, la Sala va dir el següent: “la compravenda de la mercaderia es va celebrar mitjançant l’IncotermCIF (…) el que significa que la compravenda no només s’havia perfeccionat i consumat sinó que també els riscos de la mercaderia es traslladaven al comprador des del moment de la càrrega al vaixell”, per la qual cosa “no es pot obligar el venedor a reemborsar el preu rebut quan, a més, no s’ha acreditat cap responsabilitat en els defectes de la mercaderia.”
Sentència de l’Audiència Provincial d’Alacant (Secció 8a) 6 d’octubre del 2023.
Aquest article no constitueix assessorament legal.
