Fets:
La Sentència núm. 571/2025, de 9 d’abril de 2025 desestima el recurs de cassació interposat per Ibercaja Banc S.A., contra la Sentència nº 996/2022, de 17 de Novembre, dictada per la Secció 5a de l’Audiència Provincial de Saragossa, en un litigi que versava sobre la suplantació d’identitat (phishing).. En concret, es tractava de cinc transferències a través de la banca digital i dotze operacions més de Bizum, realitzades a l’empara del contracte de banca electrònica «Ibercaja Directo», dues de les quals es van anul·lar en superar el màxim diari.
Normativa:
• Directiva (UE) 2015/2366 del Parlament Europeu i del Consell, de 25 de Novembre de 2015, sobre Serveis de Pagament al Mercat Interior.
• Reial Decret Llei 19/2018, del 23 de Novembre, de Serveis de Pagament i altres Mesures Urgents en Matèria Financera.
Sentència:
La Sala va desestimar el recurs de cassació que Ibercaja Banco S.A. va presentar per infracció processal, confirmant les sentències de primera i segona instància, i condemnant a costes la indicada entitat bancària. Les conclusions del Tribunal Suprem per arribar a aquesta sentència van ser les següents:
1a. Les raons de la Sala Primera Civil del Tribunal Suprem per desestimar el recurs de cassació i declarar la responsabilitat del banc poden exposar-se en forma de sil·logisme la premissa major de la qual estaria constituïda per la normativa europea i espanyola sobre els serveis de pagament i la jurisprudència del TJUE que la interpreta i les conclusions generals a que arriba la Sala, que constitueixen una mena de «vademècum» per als bancs i els clients bancaris, una premissa menor que resideix en la constatació que el client usuari no va incórrer en un incompliment deliberat o en una negligència greu, i una conclusió de desestimació del recurs de cassació del Banc, amb la consegüent declaració de la responsabilitat civil del Banc pel pagament.
2a. La Sentència de la Sala Primera Civil del Tribunal Suprem núm. 571/2025 permet construir l’edifici de la responsabilitat bancària quasi-objectiva en els serveis de pagament digitals davant de casos de ciberdelinqüència sobre una sèrie de factors o elements que operen mitjançant un mecanisme d’acció de l’usuari/reacció del banc, perquè l’impuls inicial veurem que partirà del client usuari i ha de desfermar una resposta immediata del banc-proveïdor dels serveis de pagament digitals.
3a. Els elements funcionals són les operacions de pagament no autoritzades i les deficiències del servei.
4a. Els elements subjectius incideixen en la conducta exigible a l’usuari (client bancari) dels serveis de pagament digitals i al proveïdor (banc) dels serveis de pagament digitals.
5a. Els elements processals consisteixen en la inversió de la càrrega de la prova contra el proveïdor (banc) dels serveis de pagament digitals i a favor de l’usuari (client bancari) dels serveis de pagament digitals.
6a. El conjunt d’elements funcionals, personals i processals desemboca que la responsabilitat del proveïdor dels serveis de pagament, en els casos d’operacions no autoritzades o executades incorrectament, té caràcter quasi objectiu.
Sentència de la Sala 1ª del Tribunal Suprem 571/2025, 9 d’Abril de 2025
Aquest article no constitueix assessorament legal.
