Execució de laude arbitral sobre un crèdit documentari a favor del demandat
Taurus Petroleum Limited v. State Oil Marketing Company of the Ministry of Oil, Republic of Iraq [2017] UKSC 64
La “Supreme Court” es l’última instancia judicial civil en el Regne Unit. El passat 25 d’octubre del 2017 dictà una sentència innovadora en matèria d’arbitratge. La comentem a continuació.
El demandant, Taurus Petroleum Ltd., intentava executar un laude arbitral contra State Oil Marketing Company of the Ministry of Oil (“SOMO”), una empresa estatal iraquiana. Aleshores, va demanar al jutge anglès que embargués una carta de crèdit que SOMO tenia oberta al seu favor per la compra de cru a la petrolera Shell. L’embargament es va practicar en el lloc on Crédit Agricole, el banc obligat al pagament de la carta de crèdit, tenia la seva oficina a Londres.
SOMO s’oposara a l’embargament i després de vàries instàncies judicials, el cas arribà a la “Supreme Court”. Entre d’altres motius, SOMO al·legava que el jutge anglès no tenia competència i que el deutor del crèdit documentari no era pròpiament l’oficina del Crédit Agricole a Londres, sinó la seu principal de l’entitat bancària que romania a New York. A més, SOMO, argumentava que la carta de crèdit establia que el seu pagament es fes des del compte que el Crédit Agricole tenia obert en el Banc de la Reserva Federal a New York.
La “Supreme Court” va desestimar tots els arguments de SOMO, declarà la competència del jutge anglès i va admetre l’execució del laude sobre el crèdit documentari a Londres. Per això, es basà en les Regles I Usos Uniformes per a Crèdits Documentaris (“UCP 600”), en el que, segons consta en el article 3, s’estableix que les “sucursals d’un banc en països diferents es consideraran bancs diferents”. Resolgué que la sucursal del Crédit Agricole a Londres era una entitat amb personalitat jurídica pròpia i que el seu deute davant de SOMO era exigible en el lloc de la residència de l’entitat bancària a Londres i no en el lloc on s’havia de fer efectiu el pagament (i.e. New York).
Aquesta sentència suposa un canvi de rumb en la línia jurisprudencial anglesa, ja que reemplaça la regla tradicional basada en el lloc de pagament per la regla del domicili del deutor, facilitant l’execució de títols executius, com els laudes arbitrals. Aquest es un avançament jurisprudencial que amplia substancialment el potencial d’execució davant d’individus o entitats estrangeres que, encara que no tinguin arrelaments i/o bens en el territori, sí operen amb instruments bancaris.
Albert Badia
AACNI (UK) Limited
Solicitor (England & Wales)
