Fets:
L’embarcació ràpida «Deseada 2», propietat d’Alesfra Export SL («Alesfra») i assegurada per Allianz Allianz Compañía de Seguros y Reaseguros SA («Allianz»), va encallar sobre una roca en el trajecte entre els ports d’Eivissa i Formentera. A conseqüència d’això, es va obrir una via d’aigua al casc de l’embarcació. De les despeses de reparació del casc i de salvament se’n va fer càrrec Allianz, però no de les de reparació dels eixos, arbotants, hèlixs i timons, l’import dels quals ascendia a la quantitat de 22.941,60 euros. La pòlissa incorporava les «Institute Yacht Clauses», la clàusula 19.3 de les quals té caràcter preferent sobre les altres en el cas de llanxes ràpides. Aquesta clàusula 19.3 exclou qualsevol reclamació que afecti el timó, l’arbotant, l’eix o l’hèlix, si els danys són a causa – d’entre altres “xoc que no sigui amb un altre vaixell, moll o dic”. La qüestió era si la clàusula 19.3 era aplicable i si, tot i ser-ho, era limitativa dels drets de l’assegurat o era una clàusula delimitadora del risc.
Normativa:
- Llei 14/2014, del 24 de Juliol, de Navegació Marítima. Article 407: “Caràcter dispositiu. 1. Llevat que es disposi expressament d’una altra manera, les parts del contracte poden pactar lliurement les condicions de cobertura que jutgin apropiades.”
- Llei 50/1980, de 8 d’Octubre, del Contracte d’Assegurança. Article 3: “Les condicions generals, que en cap cas no podran tenir caràcter lesiu per als assegurats, s’hauran d’incloure per l’assegurador en la proposició d’assegurança, si n’hi hagués, i necessàriament a la pòlissa de contracte o en un document complementari, que es subscriurà per l’assegurat i al qual se’n lliurarà còpia. Les condicions generals i particulars es redactaran de manera clara i precisa. Es destacaran de manera especial les clàusules limitatives dels drets dels assegurats, que hauran de ser acceptades específicament per escrit.”
Sentència:
La Sala va constatar que Alesfra havia contractat, a més de l’assegurança obligatòria d’embarcacions, una assegurança voluntària de danys “que no està sotmesa al règim de la Llei 50/1980 de Contracte d’Assegurança sinó al de la Llei 14/2014 de Navegació Marítima, això és, al principi de lliure pacte.” El principi de llibertat de pacte pel qual es regeix el clausulat propi de l’assegurança voluntària de danys, és a dir, les «Institute Yachts Clauses» o regles angleses, determina que la incorporació de qualsevol clàusula no es vegi afectada per la cautela de l’article 3 de la Llei 50/1980 del Contracte d’Assegurança. Per això, en general, “perquè pogués resultar d’aplicació una disposició de les Institute Yachts Clauses o regles angleses, només cal que l’assegurat tingués coneixement que aquestes eren aplicables.” Sobre això, la Sala va tenir per acreditat que Alesfra coneixia, abans de la producció del sinistre, que les «Institute Yachts Clauses» (inclosa la clàusula 19.3) formaven part de la pòlissa.
Quant a si la clàusula 19.3 era limitativa de drets o era delimitadora de la cobertura del risc, la Sala ratifica això últim “perquè no estem davant d’un supòsit de definició dels esdeveniments que quedaran o no subjectes a la pòlissa, sinó davant la determinació de l’abast de la cobertura a què s’estén el risc cobert, en aquest cas, els danys causats com a conseqüència d’un xoc amb un objecte diferent d’una embarcació, un moll o un moll, motivada per la velocitat inadequada de l’embarcació. I dels danys motivats per aquesta circumstància, les parts voluntàriament han acordat que s’excloguin els que afecten el timó, l’eix, l’arbotant o l’hèlix.” Per tant, encara que resultés aplicable l’esmentat article 3 de la Llei del Contracte d’Assegurança (quod non), la clàusula 19.3 de les “Institute Yacht Clauses” continuaria sent vàlida i efectiva.
Sentència de l’Audiència Provincial de València de 21 de Maig del 2024.
Aquest article no constitueix assessorament legal.
